1.1. Fiscalitzar el poder
1.1.2. Independència
“El procés del periodisme té les seves limitacions. L’escassetat de temps i la freqüent manca de disponibilitat de la informació són dues dificultats endèmiques de la professió, com també ho són els errors que cometen els periodistes quan treballen sotmesos a pressions. Però el bon periodisme també xoca amb limitacions creades pels propis periodistes, així com pels propietaris i els que controlen els mitjans”.
Tots els propietaris dels mitjans de comunicació fan bandera dels conceptes veritat, honestedat i transparència, però en general utilitzen les plataformes informatives per fer negoci o com a canal de propaganda. Aquesta lògica es fa encara més visible en contextos de convulsió política. La promoció de les pròpies idees i l’exclusió de les idees adverses, la informació esbiaixada i intencional, adaptada a un punt de vista o uns interessos empresarials determinats, són algunes de les males praxis que impregnen la història del periodisme.
En l’actualitat és habitual que els mitjans siguin propietat de grans empreses. Els seus requeriments propagandístics acostumen a limitar-se a donar suport a un determinat partit polític, mimant els polítics que puguin afavorir-los o atacant els que no. També realçant històries còmplices o encobridores dels seus interessos corporatius. La seva prioritat és maximitzar el marge de benefici i fer-ho molt ràpid si el seu deute està sent finançat per agents externs. Les prioritats dels propietaris probablement han imposat més limitacions a la manera com es practica periodisme que qualsevol altre factor en els darrers anys.
Al conjunt d’Europa existeix un problema en aquest sentit. Segons un informe publicat el 2017 pel Centre pel Pluralisme i la Llibertat als Mitjans, de l’Institut Universitari Europeu, les principals amenaces al pluralisme mediàtic són l’excessiva concentració dels mitjans en poques mans, la poca diversitat de punts de vista a les notícies, la manca de transparència sobre els interessos empresarials dels mitjans i una independència editorial vulnerable, subjecte a influències polítiques.
En el cas espanyol, si bé existeix un risc mitjà pel que fa a la manca de pluralisme, un dels resultats més preocupants és la concentració de la propietat dels mitjans espanyols, que presenta un risc del 71%. També és greu el risc relatiu a la independència política (54%). Concretament, la independència dels mitjans públics pel que fa a la governança i al finançament té un risc del 83%, el que vol dir que la ingerència política als mitjans espanyols és habitual. A més, l’estudi també indica que la influència del partit al govern sobre la direcció de les redaccions s’ha multiplicat en els darrers anys. L’autonomia editorial i els intents de controlar políticament els mitjans mostren senyals d’alarma.