2. Aspectes jurídics del periodisme de dades

2.3. L’exercici de la professió periodística i l’autorregulació deontològica

L’exercici de la professió periodística està regulada per diferents normes.

En primer lloc, l’exercici de la professió periodística està regulada per la Constitució espanyola i per diverses normes que la regulen. La Constitució preveu que la llei regularà el dret a la clàusula de consciència, i també al secret professional en l’exercici de la llibertat d’informació (art. 20.1.d CE).

Pel que fa a la clàusula de consciència, la Llei orgànica 2/1997, de 19 de juny, reconeix que és un dret constitucional dels professionals de la informació que té per objecte garantir la independència en l’exercici de l’activitat professional (art. 1 Llei orgànica 2/1997). D’acord amb la Llei orgànica, els periodistes poden sol·licitar la rescissió dels contractes amb les empreses per a les quals treballin en les circumstàncies previstes (per canvi substancial d’orientació informativa o de línia ideològica, i per trasllat a un altre mitjà que signifiqui una ruptura d’orientació informativa o de línia ideològica). A més, els periodistes poden negar-se a participar en l’elaboració d’informacions que siguin contràries als principis ètics de la comunicació.

«No es ocioso recordar cómo la progresiva diferenciación de la libertad de información respecto de la de expresión, a medida que la transmisión de los hechos y noticias ha ido adquiriendo históricamente importancia esencial, supuso no sólo el reconocimiento del derecho a la información cómo garantía de una opinión pública libre en un estado democrático, sino la exigencia de evitar que su ejercicio por parte de las empresas de comunicación, generalizadas como medios de transmisión de noticias, pudiera atentar a la finalidad del derecho o a su ejercicio por parte de aquellos profesionales que prestan servicios en ellas, titulares a su vez de la misma libertad de información. Es respecto a dichos profesionales donde encuentra sentido el reconocimiento del derecho a la cláusula de conciencia como garantía de un espacio propio en el ejercicio de aquella libertad frente a la imposición incondicional del de la empresa de comunicación, esto es, frente a lo que históricamente se designaba como “censura interna de la empresa periodística”. Pero también como forma de asegurar la transmisión de toda la información por el profesional del medio, contribuyendo así a preservar el pluralismo que justifica el reconocimiento del derecho, reforzando las oportunidades de formación de una opinión pública no manipulada y paliando el “efecto silenciador” que, por su propia estructura, puede producir el “mercado” de la comunicación.»

Pel que fa al secret professional, és un dret dels periodistes, no un deure. És a dir, els periodistes no estan obligats jurídicament a guardar secret sobre les dades que coneguin durant l’exercici de la professió, com succeeix, per exemple, amb els advocats o els metges. No obstant això, des del punt de vista ètic no és correcte desvelar la identitat de les fonts que aporten informació compromesa. En qualsevol cas, el secret professional inclou el dret a no revelar la identitat de les fonts de la informació.

En segon lloc, les normes que adopten els periodistes. En efecte, els periodistes com a col·lectiu adopten codis ètics que defineixen els valors i els principis que regeixen l’exercici de la seva activitat. Aquests codis poden anar acompanyats de la creació d’òrgans encarregats de vetllar pel seu compliment i d’impulsar les mesures previstes en el cas d’incompliment.