3.3. Bases de dades disponibles
3.3.2. El moviment Open Data
3.3.2.1. Introducció
El concepte de dades obertes és una pràctica que busca que la informació pública estigui disponible i en formats oberts o reutilitzables (Excel o CSV, entre d’altres). Sense restriccions d’autor, lliure de patents i sense cap tipus de mecanisme de control, parteix d’una base similar de la qual sorgeixen altres moviments tecnològics com l’Open Source (codi obert) i el programari lliure.
Tant a Catalunya com a escala estatal, el moviment Open Data ha estat integrat, entre d’altres perfils professionals, per periodistes, que han vist en les dades obertes amplíssimes possibilitats periodístiques. També han estat promotors d’aquest canvi perfils com els enginyers, les entitats públiques, els desenvolupadors i els investigadors.
En aquest sentit, les administracions públiques han hagut de córrer per a fer la renovació de formats i posar a disposició de la ciutadania, i en formats oberts, la informació pública. En els darrers anys la informació disponible ha augmentat de forma exponencial tant en el pla estatal com autonòmic i municipal. I, malgrat que encara queda molta feina per a fer en tots els estrats de les institucions, actualment ja hi ha repositoris públics de dades que val la pena tenir en compte.
3.3.2.2. Catalunya
És el portal de la Generalitat de Catalunya, gestionat des de la Secretaria de Transparència i Govern obert del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, en el qual hi ha publicades les dades de caràcter públic, amb l’objectiu de fomentar l’ús i la reutilització de la informació provinent de l’administració. Les dades provenen de diferents organismes públics de la Generalitat, estan agrupades en el catàleg de dades i disponibles en diferents formats, la majoria dels quals són estàndard, de manera que es poden reutilitzar fàcilment.
2) Dades obertes de la Diputació de Barcelona
En aquest portal, la Diputació de Barcelona ofereix un catàleg de dades públiques susceptibles de ser reutilitzades per la ciutadania i les empreses. Tracta des de qüestions més municipals fins a contractació en l’àmbit de la diputació, i és un magnífic recull del que passa en el pla de la província de Barcelona.
3) Transparència de la Generalitat de Catalunya
Portal que recull tots els documents relacionats amb l’exercici de la transparència en els diferents Departaments de la Generalitat. Per a una correcta utilització, cal navegar per les pàgines dels departaments per a veure quines dades hi ha publicades, i com s’estructuren en cada cas.
4) Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Recull de dades estadístiques de Catalunya, sobretot de l’àmbit municipal. Hi ha moltes més dades que a l’Instituto Nacional de Estadística (INE). Cal destacar que les dades municipals de l’IDESCAT són molt més detallades de les que hi ha a l’INE. Per exemple, l’aplicació «Catalunya en Xifres» permet desglossar moltes variables de l’àmbit municipal.
Recull de les dades dels estudis d’opinió a Catalunya. No té res a veure amb l’homònim espanyol, el Centro de Investigaciones Sociológicas. No comparteixen estudis ni variables, i serveix únicament en cas que l’objectiu periodístic se centri en territori català.
Recull de dades obertes de l’Ajuntament de Barcelona. En els últims mesos el portal ha renovat molt el conjunt de dades obertes, les ha actualitzat i n’ha carregat de noves.
Recull de dades obertes de l’Ajuntament de Girona que tracta des del nombre de parades de taxis fins a l’enllumenat públic. La quantitat d’àmbits que s’aborden és innumerable.
3.3.2.3. Espanya
En el pla estatal cal tenir en compte que per a totes aquelles competències descentralitzades a les comunitats autònomes, no hi ha dades centralitzades i homogeneïtzades. Això pot fer que, en alguns casos, hi hagi buits d’informació.
És el cas, per exemple, de les dades d’ajuda a la dependència. Cada comunitat autònoma és l’encarregada de posar a disposició del ciutadà la informació respecte a les ajudes. Si volem dur a terme un treball periodístic sobre l’aplicació de la llei de la dependència, ens trobarem que no només hem d’anar a buscar les dades en disset fonts diferents, sinó que, a més a més, aquestes estan organitzades de disset maneres diferents i, que moltes vegades, ni tan sols estan homogeneïtzades.
De totes maneres, tret dels àmbits que són competència de les comunitats autònomes, l’Estat té a la seva disposició una quantitat molt extensa d’informació i de dades que ens pot ser molt útil com a periodistes.
Conjunt de dades obertes dels diferents ministeris, municipis i institucions municipals i autonòmiques. En aquest portal es carreguen de forma automàtica els datasets públics de les diferents administracions de l’Estat. Té l’inconvenient que els filtres de càrrega són lents, però serveix per a situar quantes dades hi ha sobre un tema concret i anar fins a la font original.
2) Institut Nacional d’Estadística
Recull de dades estadístiques d’Espanya. Des de variables econòmiques, demogràfiques fins a estils de vida. En l’àmbit periodístic són especialment interessants les «microdades», desglossades per municipi, que permeten aprofundir molt en l’anàlisi. En general és fàcil que qualsevol tema que es vulgui abordar tingui dades disponibles a l’INE, per tant, està bé fer-hi un cop d’ull abans de posar-se a escriure.
Conjunt de dades estadístiques que són competència d’aquest ministeri: institucions penitenciàries, trànsit, asil, protecció civil, terrorisme i seguretat ciutadana. La publicació de les dades va amb un any d’endarreriment.
4) Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat
Conjunt de dades estadístiques que són competència d’aquest ministeri: violència masclista, inversió en sanitat, recursos per a la dependència. Cal tenir en compte, de totes maneres, que tant en el pla sanitari com de serveis socials les competències estan descentralitzades a les comunitats i, per tant, pot ser que hi hagi una manca d’informació homogeneïtzada de tot Espanya.
Conjunt de dades estadístiques respecte a tot l’aparell militar de l’Estat i política de defensa. Estan lleugerament desactualitzades.
6) Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient
Conjunt de dades estadístiques que són competència d’aquest ministeri: pesca, agricultura, desenvolupament rural, ramaderia, observatori de preus, baròmetre del clima, consum alimentari, indústries i medi ambient.
7) Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat
Dades macroeconòmiques i recull d’altres portals d’interès relacionats amb les competències d’aquest ministeri.
Conjunt de dades estadístiques que són competència d’aquest ministeri: construcció, mobilitat, habitatge, actuacions urbanístiques, transport i infraestructures estatals.
9) Ministeri d’Educació, Cultura i Esport
Conjunt de dades estadístiques que són competència d’aquest ministeri: ensenyament universitari, educació primària i secundària, museus, teatres, cinemes, esports i competicions.
10) Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital
Conjunt de dades estadístiques que són competència d’aquest ministeri: principals indicadors conjunturals com la producció industrial, el consum d’energia, i l’Índex de Preus al Consum (IPC).
11) Poder judicial
Recull de dades estadístiques del poder judicial: activitats dels òrgans, resolucions dels diferents tribunals, dades estadístiques dels jutjats penals, civils i laborals.
12) Recaptació i estadístiques del sistema tributari espanyol
Conjunt de dades estadístiques del sistema tributari: recaptació de l’estat amb detall de cada comunitat, indicadors fiscals, estadístiques sobre l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i estadístiques cadastrals.
13) DataComex
Recull de dades estadístiques del comerç exterior de l’Estat: tipus de mercaderies, comerç entre països. Dades detallades per país, mes, any, lliurament i tipus de producte.
14) Banc d’Espanya
Recull de dades estadístiques del Banc d’Espanya: indicadors econòmics, fons d’inversió, dades històriques relacionades amb el sector financer, balanços, enquesta financera de les famílies, préstecs bancaris i estadístiques del sector exterior.
15) Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS)
Recull de l’evolució del Baròmetre d’Opinió de l’Estat, i estudis concrets sobre temes específics que tenen rellevància en un moment determinat.
3.3.2.4. La Unió Europea
1) Eurostat
Dades homogeneïtzades del conjunt de països de la Unió Europea referents a qualsevol àmbit: economia, política exterior, medi ambient, producció industrial, condicions de vida, agricultura, transport i demografia, entre molts altres aspectes. És una font imprescindible a l’hora d’agafar referències sobre un tema.
2) Dades econòmiques de la Comissió Europea
Dades homogeneïtzades sobre l’economia de la Unió Europea: estadístiques macroeconòmiques, financeres, principals indicadors de la zona euro, índexs monetaris, evolució de preus i competitivitat.
3) Dades de salut pública de la Comissió Europea
Dades sobre indicadors de salut pública a escala europea, desenvolupament sostenible, lesions, demografia, alimentació i condicions de vida.
3.3.2.5. Dades globals
1) Les Nacions Unides
a) Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR)
La millor base de dades actual sobre els moviments migratoris, sol·licituds d’asil acceptades, denegades, en espera, i tot desglossat per país d’entrada i de petició. Inclou també informació estadística detallada sobre els llocs que estan en estat d’emergència.
b) UN Comtrade
Accés gratuït a dades detallades del comerç mundial. L’UN Comtrade és un dipòsit de les estadístiques oficials del comerç internacional i les taules analítiques rellevants. Totes les dades són accessibles per mitjà d’una API pròpia.
Pretén ser una guia nacional i internacional d’estadístiques de gènere. És un conjunt de 52 indicadors quantitatius i 11 variables qualitatives sobre temes rellevants relacionats amb la igualtat de gènere i l’apoderament femení.
d) Objectius per al desenvolupament sostenible
Aquesta plataforma proporciona accés a dades recopilades pel Sistema de les Nacions Unides.
e) UN Data
Recopilatori de dades de tots els temes que es tracten a les Nacions Unides. La pàgina web està una mica desactualitzada, i això pot dificultar la cerca de documents.
f) FAOSTAT Data
Recopilatori de dades que utilitzen les Nacions Unides destinada a l’alimentació i a l’agricultura: comerç d’aliments, producció, malnutrició, evolució dels preus i fam, entre moltes d’altres dades.
g) AIDSinfo
Recull de dades de l’impacte de la SIDA arreu del món, amb detall de cada país, que inclou mapes, dades sectorialitzades per sexe, edat i condicions socioeconòmiques. També permet l’anàlisi en un pla interestatal.
Les dades de classificació de la seguretat alimentària de FEWS NET, que es remunten al mes de juny de 2009, estan disponibles per a la descàrrega com a fitxers i imatges de formularis geogràfics regionals. Aquestes dades es publiquen cada quatre mesos.
2) Organitzacions internacionals
La iniciativa Open Data del Banc Mundial té com a objectiu proporcionar a tots els usuaris accés a dades del banc. El catàleg de dades és una llista de conjunts de dades disponibles del Banc Mundial, que inclouen bases de dades, taules preformatades, informes i altres recursos.
La secció de la pàgina de la CIA, The World Factbook, proporciona informació sobre temes relacionats amb la història, la gent, el govern, l’economia, la geografia, les comunicacions, el transport, els assumptes militars i els assumptes transnacionals per a 267 entitats mundials.
Pàgina web de la Universitat d’Oxford que pretén mostrar com les condicions de vida estan canviant. Té com a objectiu donar una visió global, i mostrar canvis a llarg termini. Proporciona tant visualitzacions de dades com conjunts de dades reutilitzables.
d) The Humanitarian Data Exchange
La plataforma d’intercanvi d’informació humanitària (HDX) és una plataforma oberta per a compartir dades que es iniciar el juliol de 2014. L’objectiu d’HDX és fer que les dades humanitàries siguin fàcils de trobar i d’utilitzar per a l’anàlisi. La col·lecció de dades ha rebut l’accés d’usuaris de més de 200 països i territoris.
e) Fons Monetari Internacional
Dades financeres de la gran majoria de països: crèdits concedits per part del Fons Monetari Internacional i la situació fiscal, entre moltes d’altres dades macroeconòmiques.
3) Bases de dades per àmbits
a) Flight Radar
El Flightradar24 és un servei global de seguiment de vols que proporciona informació en temps real i històric sobre milers d’avions arreu del món.
Base de dades que acumula informació sobre tots els accidents d’avió que hi ha hagut. S’actualitza al moment i és molt completa, amb un Excel per a cada any des del 1919.
Visualitzacions i dades interactives sobre el trànsit de vaixells arreu del món. Informació que es pot desglossar per port, vessaments i dades històriques detallades.
d) Historical Index of Economic Liberty (HIEL)
Conjunt de dades històriques sobre economia desglossades per any, per regió i per país. Les dades es poden descarregar en format reutilitzable i la recollida compta amb una metodologia molt rigorosa.
e) Consortium of Spatial Information
Informació i mapes sobre climatologia global del planeta Terra. Conté dades històriques i amb formats que permeten la visualització amb eines de tractament cartogràfic.
f) Code for Africa – Source Africa
Source Africa és el repositori principal d’Àfrica de «documents processables», és a dir, documents que el públic necessita per a ajudar a prendre decisions més informades i que pretén ajudar els organitzadors civils, mitjans de comunicació, ONG o organitzacions de justícia social a demostrar el seu reportatge. També inclou documents que han estat suprimits o censurats en altres llocs. És una plataforma gestionada per Code for Africa.
És una empresa privada que es dedica a generar mètriques detallades que no estan disponibles en cap altre font. També proporcionen dades obertes geolocalitzades de la xarxa de telecomunicacions global i de la indústria, en general.
Tendències de cerques en línia a Google segmentades a escala global, per país i per llengua. També permet buscar una paraula concreta i veure quin ha estat el nombre de cerques en el buscador.
És una llibreria oberta formada per milers de llibres, pel·lícules, programari lliure, música i pàgines web.
j) SIPRI Military Expenditure Database
Es tracta d’una base de dades pública que conté la despesa militar de tots els estats durant el període comprès entre els anys 1949 i 2016.
És una base de dades de lliure accés en la qual es registren tots els atemptats arreu del món. Per a cada un es desglossa la informació sobre la localització, el nombre de víctimes, l’organització perpetradora i la data, entre d’altres detalls.
Aquesta pàgina web registra tot el comerç exterior dels Estats Units. És una base de dades d’accés lliure que permet filtrar la informació per país i extreure-la en el format desitjat.
m) CERAC
En l’apartat de recursos d’aquesta pàgina web hi ha un llistat de bases de dades dels conflictes que hi ha arreu del món, amb els enllaços corresponents.
n) SICE
Dades sobre comerç entre els països que conformen l’Organització dels Estats Americans (OEA). Inclou acords de comerç i volum segmentat per països i tipus de producte.
Recull d’estadístiques relacionades amb el desenvolupament dels països asiàtics: dades econòmiques, socials i indicadors financers relacionats amb la tasca de Banc Asiàtic de Desenvolupament.