3.4. La llei de transparència
3.4.3. Com formular una petició d’informació
3.4.3.1. Concreció
Perquè una sol·licitud es pugui resoldre amb èxit és imprescindible ser molt concrets a l’hora de demanar la informació: quines dades concretes es demanen, les variables determinades, durant quin període de temps i per a quin àmbit geogràfic.
Exemple
Si demanem el nombre d’accidents a les carreteres catalanes des de l’any 2000 fins al 2017, és molt fàcil que ens acabin lliurant un full de càlcul amb un nombre d’accidents per any. Per tant, si es pretén anar un pas més enllà en l’anàlisi, caldrà especificar exactament quina informació volem de cada accident, com per exemple, la localització (latitud i longitud), el nombre de morts, el nombre de ferits, el nombre de vehicles accidentats i l’hora de l’accident. També és important concretar tant per a quin període de temps requerim la informació, com l’àmbit territorial en el qual estem interessats.
Un altre element que pot facilitar encara més la tasca és ajustar la petició a la forma com la institució pública té emmagatzemades les dades. Les notes de premsa, els anuaris i els comunicats donen pistes de la manera com cada institució té emmagatzemades i estructurades les bases de dades. Donar un cop d’ull a tota la documentació abans de formular la petició pot ajudar a encertar el tir i augmentar les possibilitats d’èxit.
3.4.3.2. Format
De la mateixa manera, també és imprescindible especificar el format mitjançant el qual es desitja rebre les dades. Les administracions públiques sovint estan acostumades a treballar amb formats tancats i no reutilitzables com ara el PDF o el PDF d’imatge. Aquests tipus de formats dificulten i alenteixen la tasca periodística d’analitzar les dades i extreure conclusions, per això és del tot recomanable especificar el format en la petició d’informació.
3.4.3.3. Basada en la llei
Tot i que, en cap cas, no cal justificar el motiu pel qual demanem la informació, sí que va bé mencionar l’article de la llei que engloba que les dades que demanem estan emparades pel dret d’accés a la informació pública. Tot i que no és obligatori, el coneixement de la llei pot augmentar les possibilitats d’èxit de la petició.
Exemple
En el cas de la llei estatal, la petició es podria formular de la següent manera:
«Es tracta d’una petició que pretén aconseguir sota l’empara de la llei estatal l’evolució del preu del transport públic a la ciutat de Sevilla.»
En el cas de la legislació catalana, un bon exemple podria ser:
«Es tracta d’una sol·licitud d’informació dirigida al Departament de Salut, que pretén obtenir el registre de contractació públic de material sanitari dels anys anteriors al 2011. Dels anys posteriors a aquesta data, el registre de contractació pública conté tota la informació pertinent a la contractació major efectuada per qualsevol dels departaments de la Generalitat de Catalunya.»
3.4.3.4. La conveniència de dividir, o no, una petició
Segons el volum de dades que es vulguin demanar, cal considerar si convé, o no, dividir la petició en dues o més sol·licituds diferents. Per exemple, si les dades que interessen fan referència als sous que reben els alts càrrecs de quatre empreses públiques diferents, serà més adequat formular una petició per cadascuna de les empreses, en comptes d’una de sola.
En aquest cas, el motiu rau en el fet que cada empresa té una gestió i unes especificacions diferents i, per tant, és fàcil que en no poder accedir a les dades d’una empresa concreta, se’ns denegui l’accés a totes. Si fem una petició per cada empresa, serem més concrets i més directes sobre la informació que sol·licitem, i serà més difícil que la institució pública la denegui per omissió.