2.2. Llibertat d’informació i d’expressió
2.2.3. La llibertat d’expressió
La Constitució espanyola (art. 20.1.a) defineix la llibertat d’expressió com el dret «a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció».
La llibertat d’expressió té com a objecte garantir que les persones puguin exterioritzar o transmetre els seus pensaments, idees, opinions o judicis de valor.
La llibertat d’expressió està conformada per dos elements.
En primer lloc, la creació de pensaments, idees o opinions com a manifestació de la capacitat humana. Aquestes creences, raonaments o idees, en la mesura que són pròpies de cada persona, i per tant poden ser subjectives, no han de ser veraces ni cal acreditar-ne la veracitat. No cal que se’n demostri l’exactitud, i per tant, quan algú exerceix la llibertat d’expressió no se li demana que en demostri la veracitat, o mostri diligència per a esbrinar-la, com succeeix en el cas de la llibertat d’informació.
En segon lloc, el mitjà pel qual es manifesten. Com es desprèn de la lectura de la Constitució espanyola, les persones poden expressar les seves idees o pensaments per qualsevol mitjà, fins i tot del llenguatge no verbal.
L’exercici de la llibertat d’expressió està estretament vinculat a altres drets, com ara la llibertat ideològica (art. 16.1 CE), el dret a rebre informació (art. 20.1.d CE), i la llibertat d’expressió activa.
En primer lloc, la llibertat ideològica és prèvia a la llibertat d’expressió i és l’origen de les idees i les opinions de les persones.
En segon lloc, el dret a rebre informació veraç per qualsevol mitjà permet a les persones formar-se una opinió.
En tercer lloc, la llibertat d’expressió activa és més àmplia que la llibertat d’informació, que, com s’ha vist, està vinculada a la veracitat i a l’interès públic de la informació, aspectes que no han de concórrer quan es parla de la llibertat d’expressió.